#15 – Tenen les marques una obra?
En un mercat saturat, vendre exigeix generar cultura. Les marques que entenen l’“obra” com a estratègia a través de drops, col·laboracions i propostes efímeres converteixen el màrqueting en exposició i la rellevància en avantatge competitiu.
Les marques estan sobretot per vendre, però com tots sabem, la mecànica de vendre és cada vegada més complexa. Això és el que obliga a fer les marques més sofisticades, a oferir una proposta de valor cada cop més interessant en un món on és cada vegada més difícil ser interessant.
En aquest nou tauler de joc s’anima les marques a tenir un punt de vista, unes creences. El que venim anomenant propòsit, que serveix per connectar afinats entre marques i persones.
Però un propòsit no és res si una marca no l’expressa. De la mateixa manera que un artista no té un punt de vista si no es materialitza en la seva obra.
"
Per ser rellevant cal aparèixer a la societat. O dit al revés, per aparèixer a la societat cal ser ara culturalment rellevant, cosa que implica, per a les marques, començar a tenir un pensament cada cop més artístic: observar, assenyalar, compartir, provocar.
""
És veritat que hi ha marques que, amb ple dret, es poden considerar com si tinguessin una obra. Marques d'alta costura com Balenciaga o de mobles com Vitra. Però parlo d'una altra lògica: de l'obra com a pla de màrqueting.
"
Els drops de les marques, peces efímeres que s'exposen per després guardar-se, tenen una lògica expositiva molt semblant a la de les col·leccions dels museus. Alguna cosa que has d'anar a veure abans que ho treguin.
Fa un parell de setmanes organitzàvem precisament a Summa el All Brand Breakfast, dedicat a l’efímer, i veiem com les marques buscaven orgànicament nous espais d’exposició per als seus drops, per a les seves propostes més especials. Els pop ups i les exposicions temporals comparteixen uns ritmes i unes ofertes cada cop més semblants.
I de la mateixa manera que els artistes, creadors o escriptors ho són a mesura que exposen o publiquen buscant ressonància cultural, no és una marca millor marca a mesura que llença propostes que busquen ressonància cultural? I si el veritable avantatge competitiu fos tenir obra?
