#19 – La mecànica com a refugi del digital
Al Transformation Pie #28 explorem què passa quan el digital promet fer-ho tot més fàcil, però comencem a trobar a faltar el gest i el control. Del Ferrari elèctric al canvi manual simulat, un viatge sobre tecnologia, nostàlgia ben entesa i noves formes de valor.
En molt poc temps han passat dues coses a Ferrari.
D'una banda, el llançament del primer Ferrari elèctric dissenyat, entre altres, per Jon Ive, el dissenyador estrella d'Apple. Estava clar que llançar un Ferrari elèctric no entusiasmaria els fans, però no només no ho ha fet sinó que ha resultat una de les pitjors caigudes a la borsa de la marca en la seva història.
D'aquest rebuig se'n poden fer diverses lectures; que Ferrari no ha sabut adaptar la seva essència a un motor elèctric, que el disseny és poc esportiu o (i segurament hi ha molt d'això) la nostàlgia pel que és mecànic, pur, del d'abans.
La blava, la digital, promet fer-te la vida més fàcil i on hauràs de posar-hi molt menys de la teva part. La vermella, el mecànic t'ofereix una alternativa més difícil, menys ensucrada, però més pura, més real, més lliure.
Els que tornen a escoltar música en vinil han de passar per la feina de desemfundar, col·locar i punxar el disc. Més enllà de que la música s'escolti millor, del que poden estar segurs és que escoltaran la música que volen i no la que els suggereixi un algoritme.
Llegeixo en diversos llocs la tendència de viatjar sense Google o Apple maps, amb els mapes d'abans. Una altra vegada l'analògic com a fugida del digital.
Revistes físiques, espais on els mòbils estan prohibits, càmeres analògiques, els meetups a llibreries físiques, la tornada dels jocs de taula, la tornada de les cartes físiques, els ipods restaurats…
Aquí és on algunes marques tenen una bona oportunitat. No es tracta tant de jugar la carta fàcil de la nostàlgia, sinó de dissenyar propostes que exigeixin alguna cosa de l’usuari; que posseir impliqui cuidar. Fujifilm no ven càmeres retro, ven dials que t’obliguen a decidir abans de disparar. Els dumbphones com Light phone, no venen mòbils retallats, venen tornar antics espais als usuaris de mòbils. Els clubs de lectura, els bars sense pantalles, les curses de barri, tots ofereixen el mateix, presència obligatòria.
La caixa de canvis manual simulada de Ferrari apunta a la idea que el futur no està en triar entre el digital i el mecànic, sinó en fer-los conviure. Aprofitar la precisió, la comoditat i la intel·ligència de la tecnologia sense renunciar al gest, al control i a la implicació humana. Les marques que entenguin aquest equilibri no vendran nostàlgia ni innovació per separat. Dissenyaran experiències capaces de reunir el millor dels dos mons. Perquè potser la innovació no consisteix a eliminar la fricció, sinó a saber quina val la pena conservar.
La pastilla vermella no és sortir de la Matrix. És poder conduir-la, de tant en tant, amb canvi manual.
