#18 – Si la generositat fos gratis, caldria redefinir què és l’amor

"

Si la generositat fos gratis, caldria redefinir què és l'amor. O l'amistat.
Perquè precisament el valor de la generositat és que alguna cosa et costa: diners, esforç, sacrifici.

"

Si tinguéssim un compte corrent sense fons, tot el temps del món, si tinguéssim un exèrcit d'assistents que fes tots els teus favors per tu, no seria amistat. Llavors, què seria la veritable amistat? En què altres coses es basaria?

Deixeu-me fer l'analogia d'una altra manera.
Si les idees fossin gratis, caldria redefinir què és la creativitat.
Si tinguéssim un munt d'assistents que fessin la feina per tu, què seria la creativitat? En què altres coses es basaria?

Haureu sentit parlar d'Angine de Poitrine. És una banda molt boja. Tant pels seus directes com per la música. Hi ha moltes maneres de definir la seva música; estranya, dolenta, original, diferent, imprevisible. Els musicòlegs en diuen rock matemàtic microtonal. Són notes que no es troben en les tecles d’un piano. Música, al cap i a la fi, que la IA no pot fer, i l’esforç de la qual reconeix la legió de fans que han aconseguit en molt poc temps. És aquesta la nova creativitat?

Alguna cosa semblant va passar fa poc al Tiny Desk d'Amaia. Es va posar a tocar la flauta fent servir la pota d'una cadira en forma de tub. Pot ser la recerca de nous sons, però gairebé sembla més una recerca d'un lloc que intenta allunyar-se del que és automàtic.

Llegeixo que tornen els fanzines. Però d'una altra manera. Enviaments en caixes amb encuadernacions manuals, cartrons solts, regals per als subscriptors. Les caixes es converteixen en nous vehicles editorials amb contingut que no es pot trobar online.
- text: Snatch és un bon exemple de fanzine esportiu per a la comunitat LGTBI.

És això la nova creativitat editorial? No sé, podria ser el principi d’alguna cosa, però també indica una recerca.

Aquesta setmana es triava el guanyador del premi Loewe Foundation Craft Prize. Aquest any ha estat un ceramista sud-coreà amb una peça que exalça la imperfecció, quelcom en el que moltes marques estan començant a incidir amb identitats molt més humanes i menys sospitoses de ser un producte de l’AI slop.

És l’amplificació de la imperfecció, de la fragilitat humana, la nova creativitat?

És molt aviat per saber-ho, però és evident que hi ha un viatge col·lectiu cap a una nova manera d’aportar valor que està començant a deconstruir les eines artístiques per reconstruir-les d’una altra manera.

De la mateixa manera que va passar amb la fotografia i la pintura abstracta, semblaria, i ojalà fos així, que la tecnologia traurà dels humans la seva millor versió, portant-los a noves altures d’expressió.
Perquè al final, igual que amb l’amistat, la veritable creativitat sempre necessitarà que ens costi alguna cosa.